dijous, 21 de març del 2013

El Quim Ribalta juga a ser Déu.


Animar és una acció de donar ànima, d'insuflar aquell alè d'energia que atorga als objectes l'aparença d'éssers vius, d'individus autònoms que obeeixen al seu propi impuls vital.

El Quim Ribalta es dedica a crear personatges, esculpint la seva fisonomia i la seva personalitat, per a fer-los protagonistes del seu món imaginari, en escenaris i paisatges també creats per ell, en els que decideix sobre les seves accions i el seu destí.  Dins d'aquest Univers fictici, el Quim exerceix de Déu omnipotent amb una imaginació que no coneix límits.

La Maite Batalla ha obert la sessió, amb una càlida benvinguda a tots els assistents, tot fent una pinzellada sobre el que esdevindria aquella màgica hora, en una nova edició del cicle d'Artistes convidats al Suís.

En aquesta sessió, el protagonista ha estat el jove sabadellenc Quim Ribalta, que ha desvetllat els secrets de l'animació cinematogràfica utilitzant la tècnica de l'Stopmotion. Introduït pel seu amic, el músic i compositor Guillem Galofré, qui ha donat a conèixer aspectes del Quim en els que ja s'intuïa una inquietud per l'animació en la seva etapa escolar, demostrant les seves habilitats utilitzant un bloc de notes, en el que feia dibuixos que es bellugaven en passar ràpidament les pàgines. El Quim va tenir clar que allò era el que li agradava i es va dedicar en cos i ànima.

Format a 9zeros, Escola d'animació de Catalunya, i posteriorment cap d'estudis de la mateixa, el Quim ha participat en la creació de pel·lícules amb diferents propòsits en les que ha plasmat la seva creativitat, de les que podeu veure una petita mostra en el següent enllaç: http://vimeo.com/29445359 .

Utilitzant diferents materials i, principalment, la plastilina, el Quim construeix uns personatges que posen davant la seva càmera fotogràfica, en diferents postures i expressions, per a explicar una història en les imatges per segon que l'ull humà capta com a moviment, atorgant als protagonistes la capacitat d'una representació dramàtica excel·lent.

El públic assistent a l'acte va sortir d'allà amb la sensació d'haver eixamplat els seus coneixements, tot desvetllant una nova forma d'Art i un jove i dinàmic artista local.     

divendres, 8 de març del 2013

I Déu convivia amb una dona ...


El Joan Campàs es va plantejar la qüestió del patriarcat a un nivell inversemblant. No tenia prou amb l'estudi de l'escassa presència de la dona en els càrrecs públics o en els comitès de direcció de les empreses, ell s'ha endinsat en el dilema de com situar-la al més alt nivell: en el Cel i al costat de Déu. "La divinitat en clau de gènere" és el títol de la conferència amb la que ens ha il·lustrat en l'Art al Suís, encabint-se en els actes de commemoració del Dia Internacional de la Dona 2013.

Fent servir la Bíblia com a document base, provoca una reflexió en l'oient sobre la presencia de la primigènia Asherah o "Reina del Cel". El Joan Campàs no afirma ni nega res, només exposa fets que, altrament, passen desapercebuts per la quotidianitat en la que estem submergits i les directrius culturals de la nostra civilització. En la seva exposició es pot contextualitzar la transició de la figura de la dona Deessa, companya de Yahveh, fins a la seva submissió com a esclava de Déu, i com a conseqüència també de l'home, en un món que esdevingué patriarcal i quins fonaments encara perduren en l'inconscient col·lectiu.

El que escriu, en finalitzar la dissertació del Joan Campàs, surt amb la seva ànima més alleugerida, sentint-la lliure del pes del "pecat original" i exculpant Eva de la seva inducció.

Moltes gràcies Joan.