 |
| Judith decapitando a Holofernes (Artemisa Gentileschi) |
Havíem deixat la sessió anterior immersos en l’encanteri de les pintures de “El Fayum”, vinculat a l’art grec i romà, que marquen un punt d’inflexió en el desenvolupament artístic de la pintura, degut al posterior domini i la influència del cristianisme que considerava pecaminós tot allò que fos diferent a l’art sacre i el seu simbolisme.
La sessió d’avui s’inicia amb una visita a l’art bizantí i de l’edat mitjana, destacant la tasca feta per les dones d’aquella època que es poden veure representades, com a artistes, en moltes obres que les mostren pintant o escrivint. Aquelles obres es caracteritzen pel mitjà i el suport utilitzat en la seva realització. El mitjà, ja des d’algunes de les pintures de “El Fayum” convivint amb la cera, és el tremp d’ou, obtingut barrejant el rovell de l’ou, com a aglutinant o medi per la seva rapidesa en solidificar, amb pigments polvoritzats a mà i en sec. Igualment s’utilitza l’aigua per a dissoldre els pigments, en la tècnica del fresc. El suport es combina entre les parets, per a les obres de major envergadura, la fusta tractada i el pergamí, més durador que el paper. L’obra realitzada, que ha perdut bona part del realisme romà i grec previ a J.C., mostra figures molt hieràtiques, colors amb tintes planes en el que el relleu s’aconsegueix amb tres ombres i els perfils resseguits de negre.
Leonardo da Vinci, ja més endavant, ens obre les portes al món renaixentista, cercant la perfecció en la reproducció pictòrica. Hi ha un intens estudi de l’anatomia humana per a reproduir-la amb la màxima exactitud. Des de Piero della Franchesca a Holbein es pot percebre una magnífica evolució, amb obres molt més realistes que recuperen la perspectiva i l’escorç de l’art clàssic romà, perdent, de mica en mica l’expressió hieràtica del període anterior. És en aquesta època quan s’atribueix als germans Van Eyck la introducció del oli de llinosa com a medi, en substitució del rovell d’ou.
Seguint aquesta interessant evolució, arribem al barroc del la mà del tremendista Caravaggio qui, en obres d’una irreverència escandalosa, representa les figures religioses com a éssers humans, pràcticament sense atributs místics, quins models venien de gent humil del carrer, incompatibles amb els models de puresa i santedat, com és el cas de la obra “Morte della Vergine”, que va escandalitzar les autoritats eclesiàstiques en sospitar-se que el model utilitzat per a la Verge era una prostituta ofegada i recuperada del riu Tíber. Un nova forma de naturalisme i el tractament del clarobscur és el més representatiu d’aquest artista, creant el que s’anomenà estil caravaggista.
Finalitzem la sessió analitzant l’obra d’una dona: Artemisa Gentileschi. Filla del pintor caravaggista Orazio Gentileschi, magnífica creadora caracteritzada per un extremat rigor en el dibuix i l’accentuació dramàtica del motiu de les seves obres. Fou maltractada i violada pel seu preceptor, Agostino Tassi, reflectint en la seva obra una bona part de la ràbia provocada per aquell acte d’extrema violència.
L’exposició de la Mariona està plena de detalls que requeririen un llibre per a encabir-los, com és el cas del que va escriure ella mateixa amb el títol “Viatge per la pintura”, molt interessant per a complementar l’aprenentatge.
No ens hem adonat que el temps s’ha consumit, engolits per les emocions que s’han anat escampant per la sala, i ja toca plegar.
